Punta de la Vinyola. Corredor Nord-Oest.

Torna l'anticicló i el cap de setmana, el router treu fum. Repassada general de blogs i altres, restrejant les infos i piades. Comento amb el Xavi; A Telera s'ha fet força actvitat, però fa mandra els kilòmetres. Així que animats per la piada de Grimpacòdols anem a Punta Vinyola, a veure si l'últim temporalet la maquejat a millor. Jo, ja era la tercera vegada que hi pujava. Aquest any la faig estigui com estigui!! i així ha estat!!. El tema està just, mixte i delicadesa amb el poc gel que hi ha al primer llarg. Però ja està bé, li dona caràcter!!! Petita joia del Piri Oriental!
La vam fer amb 4 llargs, els dos primers de 60 m.El primer llarg petita línia de gel. Al límit per poder-ho fer tot en lliure ( segons les meves habilitats, és clar). Més vertical i fi del que sembla desde abaix( llarg clau). Segon llarg molt més relaxat, goulotte amb algun pas de roca. Tercer mixte ben protegible i últim llarg IV+/V roca directament (curt).
Material: semàfor aliens, o.75-3 de camalot, mig joc de tascons, 4 pitons (pla, 2 universals, v), 2 cargos curts opcionals ( per allò de "ja que vaig amb els piolos"....)

P.D: Se'm va morir la càmera a peu de via, per això només hi han fotos de la tàpia fent l'aprox.
Aquestes fotos són del Valettes. A la primera part del Gran diedre si veu una mica de gel suficient, però després tot roca.