dilluns, 11 d’octubre de 2010

MacIntyre-Colton. Grandes Jorasses

8 comentaris


Mandrejant per internete vaig a parar a la web d'ohm-chamonix.... i a veure? s'ha fet la mac intyre de les jorasses!!! Doncs res, trucada al Lluc, consulta meteo,una mica de recerca amb sant google per trobar una piada d'uns anglesos...i cap allà anem!!!
Dimarts pallissa fins a Chamonix, dimecres trenecillo i a aproximar... Descobrim que no som els únics, tres de ca nostra han tingut la mateixa pensada. Ja està bé una mica de companyia en una paret així.
Naltros vam decidir anar amb sac per domir a peu de via. Així fem l'aprox de dia, controlem l'entrada i no ens estressem amb més que provable bivac de baixada...però, és clar, no ens deiexem de queixar que la motxi pesa massa!!! És que tot no es pot tenir....

Comecem a escalar cal a les 2- 2.30 h de la matinada. Les dues rimayes fàcils de passar. Se'ns fa de dia sortint de la primera goulotte i cap a les 11 del mati estem a peu del tram de mixte que porta al cim. Aquí ens atrapa l'altra cordada catalana. Al tercer llarg anem força perduts, ambdós cordades fem intents en varies direccions, al final treiem l'entrellat, es fa tard i unim forces per sortir a cim ja de nit. Bivac prop del cim...uf!!! jo ja no m'aguanto els pets!!!
En conjunt,les 2/3 primeres parts de la via es fan força ràpids. El llarg clau de la segona goulotte no es 6 grau, com a molt 5. Això sí, bastant improtegible. El bacallà i el tram més entretingut és la part rocosa per arribar al cim. A la primera goulotte hem trobat dos reunions mig glaçades i enterrades, als llargs de dalt, a part del indicat a la topo, trobes molt de tant en tant algun cordina glaçat que t'ajudan.



El descens el fem per la whymper per evitar els seracs, però es força "conyàs". Potser millor fer-ho per la normal i corre una mica sota el serac...ves a saber. Tres ràpels de 30 desde aresta sw ens porta al segon glaciar. Atravessem cap a la roca repossoir, descendim per aresta amb desgrimpada fàcil, però el cansament ens ho fa prendre amb calma. Al final d'aquest dos ràpels de 30 m fins a glacera. D'aquí seguim traces entre les esquerdes del glacera fins al morro rocós on més abaix es troba el refugi Bocalatte. Ja "només" toca caminar fins al fons de la vall delirant per una cervesa asseguts en una terrasseta...bé o on sigui!!!

PD: Referent a la topo, sobretot feu-la servir amb tots els interrogants. Varem anar per l'entrada directa esquerra tal com piavent uns anglesos un setmana abans. Varem tenir varis dubtes en el recorregut. Vaja que és la topo de per on varem passar, no necessariement la millor opció!!!!
El tema llargades llargs és orientatiu i els graus, doncs els típics dubtes en terreny mixte, he posat numeros per no posar fàcil, xungo o supexungo...vaja, ja m'enteneu.

dimecres, 14 d’abril de 2010

Pica d'Estats pel vessant francès. 10-4-2010

0 comentaris
Aquest cap de setmana, en Joan i jo, agafem els esquis i anem cap l'Ariege a fer la Pica per gaudir del descents interminable de 2000 metres......bé, això si hi ha neu fins al fons de la vall. I, com ja sabiem, això no va ser així. Però el que tampoc esperavem era haver de patejar quasi 700 m de desnivell. La neu començava entre els 1800 i 1900 m. A partir d'aquí neu contínua fins dalt. Després de fer la Pica, varem baixar desde el Moltcam directe direcció al refu, i fins i tot vem poder disfrutar de 300 o 400 m de desnivell amb neu sense transformar. D'aquí al refu...algun tram gelat i algun crostós precari però curtet. L'última bona sorpresa van ser els últims 400 m fins descalçar-nos els esquís amb una neu dura...i primavera a sobre ideal per anar dibuixant unes bones traces a plaer!!

P.D: El refugiro de Pinet es tot peculiar...a l'antítesi de l'imatge de guarda francès borde. Arribem...i música AC/DC a tot drap, a mitja tarda va treure uns licors, martinis. vermuts, etc... pel personal i així fer temps per sopar.....i després de l'apat..quan tothom va cap al sobre..treu la guitarra i es fot a cantar a grito pelao a les 11 de la nit amb tot un grupillo....i això que el refu estava ple!!!...vaja, un personatge del bons!!!

video

dijous, 1 d’abril de 2010

Via ESTASEN als Encantats. 31-3-2010

0 comentaris
Dimecres,en David i jo, varem escalar la via Estasen dels Encantats que tant s'ha repetit aquesta temporada desde la piada d'en LLuc pels vols febrer. La via encara es troba en bones condicions amb els perimers 2/3 amb neu més fonda als trams de 50-60º i els 2 o 3 resalts formats amb gel prim. Varem posar un cargol curt i tot!!! A dalt mixte més o menys fàcil com esmentaven piades anteriors. Atenció quan arribem al final corredor de no desviant-se a dreta abans de temps cap a una xemeneia més difícil que l'original.

Aproximació perfecte; molt trepitjat fins al Refu Mallafré i traça feta i neu dura de matinada fins a peu de via. Tot i això, al marxar, començava a nevar amb certa intensitat al parking de cotxes.

Baixada per la canal central amb neu tova molt fàcil i ràpid. Ràpel final el vem fer, però es pot desgrimpar. Està tot amb neu i un petit resalt en gel.

Descripció ressenyes de Lluc (10 febrer) i agaston.blogspot perfectes.

dijous, 18 de març de 2010

Gavarnie. 10-13 març

0 comentaris
















El dia després de les nevades a catalunya....marxem a aprofitar aquesta última? fuetada de l'hivern; destí Gavarnie. Les condicions de gel inmillorables....i de neu, tot i que havia nevat, res a veure amb amb el pirineu català. Màxim 30 cm de neu nova. Això sí, a les campes de dalt, la neu dura de sota i la neu pols, pols de sobre donaven una mica mal rotllo. Tot i així durant tota la setmana el circ va estar molt tranquil i estàtic. Com a exemple la overdose no rajava..i silenci total tots els dies ( fins dissabte) excepte alguna purga a l'alçada de l'hotel..on el sol ja toca bastantes hores al dia. Estava formada overdose directa...el fred i el silenci al llarg dels dies et feien dubtar de..serà l'oportunitat d'escalar-la? ..però he vist masses cops com les gasta aquesta...i el "canguelu" guanya la partida. jeje!!!
Tot i això vem escalar al primer mur vies en excelents condicions, ice fall direct...super formada, La cruz del sur ( de mixte ni rastre!!), i Thanathos de l'esquerra ( tot i que ja hi toca molt el sol... per sota de -5ºc, -10ºc que debiem estar no preocupava massa).

dimarts, 23 de febrer de 2010

La Grave. 13 febrer

0 comentaris
El cap de setmana del 13-14 de febrer estar a La Grave per escalar una mica. Molt de fred en general.....diumenge a les 7 del matí, el cotxe marcava - 17º!!! Tot i això, a les cares sud, el sol picava fort a partir de les 11 h com a molt tard i queien rocs varis. Motiu pel qual varem baixar de la Grant Clot al 2-3 llarg i ja vem desistir d'anar a Moulins. Les Galands de la dreta no rastre!!! ?????, però sí la de l'esquerra. Lerie justa però existen i molt de sol. Els sextos d'entrada tunel ben formats..però tb molt de sol desde mig matí. Cara nord perfecte ( varem fer Orgasme i Pjantasme), bastant picades!!! Totes les cascades del bosc, cara nord del darrera La grave ( sector Pilone) tot ben format i totxo. Varem escalar un 4+ a la dreta pilone molt bonica.




















Posted by Picasa

divendres, 12 de febrer de 2010

RJUKAN. Noruega. Gener 2010.

0 comentaris


Una mica tard, però aquí teniu unes imatges de Rjukan. Poblet a unes 180 km d'Oslo. Hem anat aquest nadal a picar una mica aprofitant els preus Rynair. Tot i les poques hores de llum el fred intens feia que amb 6-7 horetes a l'intempèrie ja n'hi hagues prou. En general tot ben format, pel que ens va dir algun "lócal", estava millor del normal, com si fos el febrer.... Bastanta gent a les zones populars..però hi havia gel per a tothom!!!!..... i ara suposo que milloor encara!!!