dilluns, 18 de febrer del 2008

Via CECHINEL-NOMINÉ, sortida BOIVIN-VALLENÇANT. Pilar d'Angle.

0 comentaris
El passat pont de novembre del 2007 vem fer aquesta via el Jordi Vila i jo. Les condicions de via i aprox eren molt bones, excepte la rampa de sortida i algun de tram del'aresta de Peuterey. Els temps que us comentaré preneu-los com a molt orientatius, ja que en l'aprox no ens emfonsaven res.Tot i això ens va costar molt passar la rimaya. Una piada d'uns dies abans deia 3h fins peu de desde el refu i naltros varem tardar-ne 6!!!
La via i l'entorn...espectacular. Grande, grande course!!! Aneu-hi en bones condicions físiques.. jo anava una mica tocat..i al cim era una ànima en pena!!!

APROX: Desde A. de Midi al refugi de la Fourche 3 hores...però amb condicions de neu dura inmillorables!!!
Desde el refu vem fer una rapel de 60 m i després vem desgrimpar la rimaya. Tot seguit anar cap al coll Moore. D'aquí dos ràpels ( baixant una mica a pel canto de brenva a la banda esquerra), una desgrimpada i un últim ràpel fins als glaciar de brenva. Aquests ràpels estàn( de cara la pendent) més al dreta dels que marca a la guia d'en Damilano. Un cop aquí sota...ràpid a buscar el peu de via, que per aquí cau de tot. Tot i que ràpid és un dir... creuar la rimaya va ser com resoldre un trencaclosques i l'únic pas factible era per la dreta i després flanquejar fins a peu de via. És a dir, el tema bastant exposat. Horari?? una piada deia 3h... naltros en vem tardar 6 hores.

VIA: El primer terç per una línia de neu dura perfecte per progressar. El llarg clau amb neu dura i un tram relativamemt curt a 90 graus es feia en lliure, però a la roca es veient els pitons del V+ A1 per quan no hi ha aquesta sort.
Segueixes un llarg més i travesses a la dreta per roca IV+ per anar a les pentes de gel-neu centrals. Amb tendència a la dreta anar a sota la sortida Boivin-Vallençant i amb dos-tres llargs de goulotte amb trams a 85 graus et plantes a les pentes superiors. Vorejes el serac per l'esquerra i fins dalt!!! Nosaltres vem trobar bona part de les pentes amb gel sense neu....i va ser un destrossa bessons interminable!!! Per la via vem tardar unes 9 hores per als seus 900 metres.
DESCENS: Això de descens és un dir. Has de pujar per l'aresta Peuterey fins al Montblanc. Uns 600 m de desnivell per una aresta...que sense ser difícil no pots baixar la atenció, ja que una patinada i no ho expliques. Aquí es quan els meus mals i el cansament em van passar factura. Fina passades les 9 del vespres no vem fer cim. D'aquí voliem tornar per la ruta dels quatre mils ....però prou feina vem tenir en baixar per la normal a dormir al nou Vallot!! El dia següent baixada inacable fins al poble de les Houches, ja que el tren no funcionava.