dilluns, 11 d’octubre de 2010

MacIntyre-Colton. Grandes Jorasses



Mandrejant per internete vaig a parar a la web d'ohm-chamonix.... i a veure? s'ha fet la mac intyre de les jorasses!!! Doncs res, trucada al Lluc, consulta meteo,una mica de recerca amb sant google per trobar una piada d'uns anglesos...i cap allà anem!!!
Dimarts pallissa fins a Chamonix, dimecres trenecillo i a aproximar... Descobrim que no som els únics, tres de ca nostra han tingut la mateixa pensada. Ja està bé una mica de companyia en una paret així.
Naltros vam decidir anar amb sac per domir a peu de via. Així fem l'aprox de dia, controlem l'entrada i no ens estressem amb més que provable bivac de baixada...però, és clar, no ens deiexem de queixar que la motxi pesa massa!!! És que tot no es pot tenir....

Comecem a escalar cal a les 2- 2.30 h de la matinada. Les dues rimayes fàcils de passar. Se'ns fa de dia sortint de la primera goulotte i cap a les 11 del mati estem a peu del tram de mixte que porta al cim. Aquí ens atrapa l'altra cordada catalana. Al tercer llarg anem força perduts, ambdós cordades fem intents en varies direccions, al final treiem l'entrellat, es fa tard i unim forces per sortir a cim ja de nit. Bivac prop del cim...uf!!! jo ja no m'aguanto els pets!!!
En conjunt,les 2/3 primeres parts de la via es fan força ràpids. El llarg clau de la segona goulotte no es 6 grau, com a molt 5. Això sí, bastant improtegible. El bacallà i el tram més entretingut és la part rocosa per arribar al cim. A la primera goulotte hem trobat dos reunions mig glaçades i enterrades, als llargs de dalt, a part del indicat a la topo, trobes molt de tant en tant algun cordina glaçat que t'ajudan.



El descens el fem per la whymper per evitar els seracs, però es força "conyàs". Potser millor fer-ho per la normal i corre una mica sota el serac...ves a saber. Tres ràpels de 30 desde aresta sw ens porta al segon glaciar. Atravessem cap a la roca repossoir, descendim per aresta amb desgrimpada fàcil, però el cansament ens ho fa prendre amb calma. Al final d'aquest dos ràpels de 30 m fins a glacera. D'aquí seguim traces entre les esquerdes del glacera fins al morro rocós on més abaix es troba el refugi Bocalatte. Ja "només" toca caminar fins al fons de la vall delirant per una cervesa asseguts en una terrasseta...bé o on sigui!!!

PD: Referent a la topo, sobretot feu-la servir amb tots els interrogants. Varem anar per l'entrada directa esquerra tal com piavent uns anglesos un setmana abans. Varem tenir varis dubtes en el recorregut. Vaja que és la topo de per on varem passar, no necessariement la millor opció!!!!
El tema llargades llargs és orientatiu i els graus, doncs els típics dubtes en terreny mixte, he posat numeros per no posar fàcil, xungo o supexungo...vaja, ja m'enteneu.

8 comentaris:

Òscar A ha dit...

Moltes felicitats als dos, és molt tard quan llegeixo això i la veritat és que estic flipant, un aplaudiment.

Mingo ha dit...

MOltes felicitats

josep i laura ha dit...

Enhorabona cracks! quina enveja mes sana feu!!

SEVIDE ha dit...

Molt bona aquesta!! Per fi comencen a apareixer piades d'alpinisme!!
Enhorabona.

albertganxets ha dit...

Felicitats, quin horari!

nenivan ha dit...

va parir sagal, la maquintrecolton. Quin mite de viorra...
Felicitats per l'escalada. Esto es alpinismo del bueno...

Albert ha dit...

Albert, si preguntes per l'horari, pos unes 17 o 18 hores. A les onze estaven a peu del tall rocós. però en el mixte varem estar força temps. Sobretot llargs tres i quatre buscant i dubtant per trobar el pas cap a l'esperó walker.

ivan ha dit...

Activitat de puta mare! moltes felicitats! Vaig parlar amb el Guillem i m'ho va dir. Molts records i una abraçada.
Ivan Blasco