Verglaç

Gel a Pineta

2012-02-13T12:01:00.000-08:00

Salto del Cinca

Aquest cap de setmana hi ha hagut peregrinatge a Pineta-Bielsa... i com bon feligrès hem contribuït al bany de masses!!! Dissabte varem agafar tiquet a La sarra, tiquets 3 i 4 dels 25 que hi van passar mínim. El dia següent El Salto del Cinca..quina mole de gel!!! Aquí "només 4 cordades"...

2012-02-06T11:37:00.000-08:00

Diumenge anem a Costafreda a veure si hi ha sort......fred en fa, però la cosa està molt seca. Només es podia pujar la via Camerán(80-90 m). Sortida del segon llarg et posa el plus d'emoció sobre gel a tractar amb delicadesa.
P.D: Varem marxar que estava nevant amb uns 5 cm sobre e cotxe....a veure si això fa que engreixin una mica.

Via Ginat a les DROITES. 1 de Nov.

2011-11-03T06:34:00.000-07:00

Com una premonició d'allò que malauradament passarà el 20-N, tot els astres coincideixen per a Les Droites. Bones condicions a la paret, aproximació amb poca neu i finestra de bon temps per aquest pont de novembre...Pos cap allà!!...i com naltros ( Xavi, Ramon i Albert), uns quants alpinistes internautes més. Internete pa lo bueno i pa lo malo!!!
Aprox a refu: Quina il·lusió!! El telefèric de Lognan i Grands Montets tancats!!! 1500m de desnivell de regal en l'aprox...buff!! Com a mínim ara "fardarem" de principis: qui agafa remontadors no és alpinista ni na!!! Ups, no....que de baixada varem agafar el trenet de Montenvers. Bé, deixem els principis per un altre dia. Simplement saber que desde finals de setembre a desembre, el telèferic està xapat. Tren Montenvers obert.
Refu argentiere: Reformat, mantes, estufa, llum..un luxe vaja!!

Xavi a les rampes a mitja paret

Via: Bones condicions amb algun tram de gel dur, però esporàdic. Això sí, piolet tracció de dalt a baix. La rimaia es passa bé. Agafem la llengua que baixa de la Colton i a mitja alçada goulotte diagonal a esquerres ( algun tram mixte fàcil). Anem a parar al "nevero" central i d'aquí a encadenar resalts-cascades fins a corredor final que porta al collet. Naltros vam començar tard, deixant passar tot el seguici, érem tres i no som unes fletxes= arribem al collet ja de nit.
Descens: Més de deu ràpels agònics pel corredor, roca dolenta, corda que s'embolica ara aquí, després allà. Preneu-vos-ho amb filosofia. Per cert, últim rapel baixant a mà esquerra just al arribar a la glacera. Ens servirà per passar la rimaia. D'aquí baixem a cap a Montenvers amb les primeres llums com uns autòmats que pensen..birra, birra!!!

P.D: Una cordada que venia de la Colton i tb pillava amb descens nocturn, ens comenta que la Colton estava amb gel rotllo mirall. Info no contrastada amb altres cordades. També es veien llums a la Linceul de les Jorasses.

Gran Diedre a Pic de Valletes.

2011-05-09T01:09:00.000-07:00

Un hivern suau i curt, primavera que a dies sembla estiu....els piolets ja fa setmanes que no veuen la llum i els somnis immediats parlen de roca calenta. Però un parell de piades a infohielo i les noticies d'un a parell d'alpinobolgaires alerten de condicions sorprenents a Valletes . No m'ho puc creure, ja l'he fet unes quantes vegades aquesta aprox. L'Última aquest mateix hivern...fent la clàssica de Punta Vinyola del pal....la faig estigui com estigui!!!!! Entre birres ja podem parlar de l'autèntic i solitari que era l'alpinisme abans d'internete però ja et dic que jo no hauria pensat a pujar a principis de maig cap allà en aquesta primavera estival!!!...si ens queda per aprendre!!!! El Ramon, que s'introdueix en això del goulotisme, no dubte en apuntar-se!!! Aquest s'apunta a un bomaberdeo!!!Tot quadra,...menys la meteo és clar, tot no podia ser. És igual, no podem perdre el que pot ser l'última oportunitat de la temporada i així va ser, crec. Dissabte ens llevem tapat i mig nevant, conec bé el camí i la baixada, decidim seguir. No fa fred, neva i pedrega suaument i a intermitències. Fem el primer llarg, tot regalima bastant...i de cop la neu es converteix en pluja!!! Vaya tela!!! Com que estava bastant vem formada varem seguir i la varem acabar, però la cosa es desfeia per tot arreu. La isoterma 0 deuria estar per sobre 3000m ja que al cim plovia igual!!!...i no va parar fins arribar al cotxe amb tot mullat fins als calçotets, però contents de poder fer aquesta gran clàssica del nostre pirineu oriental tant imprevisible!!!
Altres piades i topo a: Jugando en la Montaña, i Benvinguts al Paradís.
Material: Friends del alien verd al camalot del tres opcional, tascons, 2-3 cargols i algun pitó porsiaca. Hi ha bastants pitons a la via.
Naltros vam utilitzar alien verd,groc, vermell, tascons, camalot del 2 i dos cargols en tres llargs llargs però el tema pot variar bastant depenent condicions.

Gel a Cogne (Aosta).

2011-03-16T04:49:00.000-07:00

Tot i que una mica tard, aquesta és la piada de la setmaneta que varem passar del 7 al 11 de març. L'intenció era pujar cap Chamonix i, un cop allà, veure que es podia fer. A Chamonix, s'escalava la Nuite blanche ( sexto d'Argentiere). De goulottes no hi havien piades ( tot i què al marxar ja s'havia repetit la Lagarde i la Ginat a les Droites. Rebuffat Terray i Eugster direct no estan en condicions. Uns escaladors ens van dir que les cascades a Kanderteg aguantaven força bé i tb varem llegir bones piades de Cogne. Total, cap a Cogne que està més aprop....i 46 euros menys a la butxaca d'anar i tornar pel túnel!!!!Vaya tela!!!!
Fins dijous, les temperatures eren fredes al matí ( fins a -11), però a les dues ja tocava el sol a tot arreu. A partir de dijous temperatures amunt i semblava que la temporada cascadista es depedia.No sé, ja es veurà com evoluciona.Les cascades de la vall de Lillaz i Valnontey de la banda esquerra en bones condicions, a la banda dreta ja estan massa castigades pel sol.
El primer dia escalem Patri a Valnontey, pateo 1.30h. Cascada de 4 grau 200 i picu metros discontinus amb un xurrillo final de 5 a la dreta molt maco, ben format i assequible ( bastant picat).
Segon dia, Repetance a ValNontey, grau 6 ( 5+ segons la guia, un sexto que fem i ens el decoten...cagundeu!!!!jaja!!!). 110 metres, tres llargs espectaculars amb reunions a parabolts, longituds de 45, 30 i 30 m. Vertical...i dutxes varies assegurades. Bastantes formes i coliflors que demanen una progressió més delicada i acrobàtica,.Però a canvi, bons reposos per posar els nostres cargols sense manivela que deixes pel final i reposar els nostres pobres avantbraços!!!
Després continua amb pentes i algun resalt més, però el sol que entrava recomenava retirada. Sembla que regenera bastant i no es veia molt picada. Aprox...2 h..i amb una super traça feta!!!
Tercer dia, estela àrtica a la vall de Lillaz. Una altra clàssica de la zona, 5 grau 180 metres. Amb un llarg força vertical al mig, tot i que molt picat. Està molt ben formada ( igual que totes les que hem fet), aprox ràpida; menys d'una hora.
Totes les aprox estaven molt trepitjades.

Info útil: El Bar Lincone a Cogne hi ha llibre de piades i fotos de les cascades. Una bona pizza i una canya 12 euros.
Per dormir, varem buscar in situ i tot molt car ( res d'albergs,refus, o algu per l'estil). Al poble d'Epinel hi ha la REsidence Pavou a peu de carretera, el més barat que varem trobar. Habitacions per tres persones amb dutxa(amb tovallola), cuina ( amb estris), etc...tot un luxe per 50 euros la nit ( pot variar de 45 a 80 euros!! segons dates).

Punta de la Vinyola. Corredor Nord-Oest.

2011-02-06T13:40:00.000-08:00

Torna l'anticicló i el cap de setmana, el router treu fum. Repassada general de blogs i altres, restrejant les infos i piades. Comento amb el Xavi; A Telera s'ha fet força actvitat, però fa mandra els kilòmetres. Així que animats per la piada de Grimpacòdols anem a Punta Vinyola, a veure si l'últim temporalet la maquejat a millor. Jo, ja era la tercera vegada que hi pujava. Aquest any la faig estigui com estigui!! i així ha estat!!. El tema està just, mixte i delicadesa amb el poc gel que hi ha al primer llarg. Però ja està bé, li dona caràcter!!! Petita joia del Piri Oriental!
La vam fer amb 4 llargs, els dos primers de 60 m.El primer llarg petita línia de gel. Al límit per poder-ho fer tot en lliure ( segons les meves habilitats, és clar). Més vertical i fi del que sembla desde abaix( llarg clau). Segon llarg molt més relaxat, goulotte amb algun pas de roca. Tercer mixte ben protegible i últim llarg IV+/V roca directament (curt).
Material: semàfor aliens, o.75-3 de camalot, mig joc de tascons, 4 pitons (pla, 2 universals, v), 2 cargos curts opcionals ( per allò de "ja que vaig amb els piolos"....)

P.D: Se'm va morir la càmera a peu de via, per això només hi han fotos de la tàpia fent l'aprox.
Aquestes fotos són del Valettes. A la primera part del Gran diedre si veu una mica de gel suficient, però després tot roca.

MacIntyre-Colton. Grandes Jorasses

2010-10-11T10:40:00.000-07:00

Mandrejant per internete vaig a parar a la web d'ohm-chamonix.... i a veure? s'ha fet la mac intyre de les jorasses!!! Doncs res, trucada al Lluc, consulta meteo,una mica de recerca amb sant google per trobar una piada d'uns anglesos...i cap allà anem!!!
Dimarts pallissa fins a Chamonix, dimecres trenecillo i a aproximar... Descobrim que no som els únics, tres de ca nostra han tingut la mateixa pensada. Ja està bé una mica de companyia en una paret així.
Naltros vam decidir anar amb sac per domir a peu de via. Així fem l'aprox de dia, controlem l'entrada i no ens estressem amb més que provable bivac de baixada...però, és clar, no ens deiexem de queixar que la motxi pesa massa!!! És que tot no es pot tenir....

Comecem a escalar cal a les 2- 2.30 h de la matinada. Les dues rimayes fàcils de passar. Se'ns fa de dia sortint de la primera goulotte i cap a les 11 del mati estem a peu del tram de mixte que porta al cim. Aquí ens atrapa l'altra cordada catalana. Al tercer llarg anem força perduts, ambdós cordades fem intents en varies direccions, al final treiem l'entrellat, es fa tard i unim forces per sortir a cim ja de nit. Bivac prop del cim...uf!!! jo ja no m'aguanto els pets!!!
En conjunt,les 2/3 primeres parts de la via es fan força ràpids. El llarg clau de la segona goulotte no es 6 grau, com a molt 5. Això sí, bastant improtegible. El bacallà i el tram més entretingut és la part rocosa per arribar al cim. A la primera goulotte hem trobat dos reunions mig glaçades i enterrades, als llargs de dalt, a part del indicat a la topo, trobes molt de tant en tant algun cordina glaçat que t'ajudan.

El descens el fem per la whymper per evitar els seracs, però es força "conyàs". Potser millor fer-ho per la normal i corre una mica sota el serac...ves a saber. Tres ràpels de 30 desde aresta sw ens porta al segon glaciar. Atravessem cap a la roca repossoir, descendim per aresta amb desgrimpada fàcil, però el cansament ens ho fa prendre amb calma. Al final d'aquest dos ràpels de 30 m fins a glacera. D'aquí seguim traces entre les esquerdes del glacera fins al morro rocós on més abaix es troba el refugi Bocalatte. Ja "només" toca caminar fins al fons de la vall delirant per una cervesa asseguts en una terrasseta...bé o on sigui!!!

PD: Referent a la topo, sobretot feu-la servir amb tots els interrogants. Varem anar per l'entrada directa esquerra tal com piavent uns anglesos un setmana abans. Varem tenir varis dubtes en el recorregut. Vaja que és la topo de per on varem passar, no necessariement la millor opció!!!!
El tema llargades llargs és orientatiu i els graus, doncs els típics dubtes en terreny mixte, he posat numeros per no posar fàcil, xungo o supexungo...vaja, ja m'enteneu.

Pica d'Estats pel vessant francès. 10-4-2010

2010-04-14T03:18:00.000-07:00

Aquest cap de setmana, en Joan i jo, agafem els esquis i anem cap l'Ariege a fer la Pica per gaudir del descents interminable de 2000 metres......bé, això si hi ha neu fins al fons de la vall. I, com ja sabiem, això no va ser així. Però el que tampoc esperavem era haver de patejar quasi 700 m de desnivell. La neu començava entre els 1800 i 1900 m. A partir d'aquí neu contínua fins dalt. Després de fer la Pica, varem baixar desde el Moltcam directe direcció al refu, i fins i tot vem poder disfrutar de 300 o 400 m de desnivell amb neu sense transformar. D'aquí al refu...algun tram gelat i algun crostós precari però curtet. L'última bona sorpresa van ser els últims 400 m fins descalçar-nos els esquís amb una neu dura...i primavera a sobre ideal per anar dibuixant unes bones traces a plaer!!

P.D: El refugiro de Pinet es tot peculiar...a l'antítesi de l'imatge de guarda francès borde. Arribem...i música AC/DC a tot drap, a mitja tarda va treure uns licors, martinis. vermuts, etc... pel personal i així fer temps per sopar.....i després de l'apat..quan tothom va cap al sobre..treu la guitarra i es fot a cantar a grito pelao a les 11 de la nit amb tot un grupillo....i això que el refu estava ple!!!...vaja, un personatge del bons!!!

Via ESTASEN als Encantats. 31-3-2010

2010-04-01T14:08:00.000-07:00

Dimecres,en David i jo, varem escalar la via Estasen dels Encantats que tant s'ha repetit aquesta temporada desde la piada d'en LLuc pels vols febrer. La via encara es troba en bones condicions amb els perimers 2/3 amb neu més fonda als trams de 50-60º i els 2 o 3 resalts formats amb gel prim. Varem posar un cargol curt i tot!!! A dalt mixte més o menys fàcil com esmentaven piades anteriors. Atenció quan arribem al final corredor de no desviant-se a dreta abans de temps cap a una xemeneia més difícil que l'original.

Aproximació perfecte; molt trepitjat fins al Refu Mallafré i traça feta i neu dura de matinada fins a peu de via. Tot i això, al marxar, començava a nevar amb certa intensitat al parking de cotxes.

Baixada per la canal central amb neu tova molt fàcil i ràpid. Ràpel final el vem fer, però es pot desgrimpar. Està tot amb neu i un petit resalt en gel.

Descripció ressenyes de Lluc (10 febrer) i agaston.blogspot perfectes.

Gavarnie. 10-13 març

2010-03-18T04:44:00.001-07:00

El dia després de les nevades a catalunya....marxem a aprofitar aquesta última? fuetada de l'hivern; destí Gavarnie. Les condicions de gel inmillorables....i de neu, tot i que havia nevat, res a veure amb amb el pirineu català. Màxim 30 cm de neu nova. Això sí, a les campes de dalt, la neu dura de sota i la neu pols, pols de sobre donaven una mica mal rotllo. Tot i així durant tota la setmana el circ va estar molt tranquil i estàtic. Com a exemple la overdose no rajava..i silenci total tots els dies ( fins dissabte) excepte alguna purga a l'alçada de l'hotel..on el sol ja toca bastantes hores al dia. Estava formada overdose directa...el fred i el silenci al llarg dels dies et feien dubtar de..serà l'oportunitat d'escalar-la? ..però he vist masses cops com les gasta aquesta...i el "canguelu" guanya la partida. jeje!!!
Tot i això vem escalar al primer mur vies en excelents condicions, ice fall direct...super formada, La cruz del sur ( de mixte ni rastre!!), i Thanathos de l'esquerra ( tot i que ja hi toca molt el sol... per sota de -5ºc, -10ºc que debiem estar no preocupava massa).

La Grave. 13 febrer

2010-02-23T15:48:00.000-08:00

El cap de setmana del 13-14 de febrer estar a La Grave per escalar una mica. Molt de fred en general.....diumenge a les 7 del matí, el cotxe marcava - 17º!!! Tot i això, a les cares sud, el sol picava fort a partir de les 11 h com a molt tard i queien rocs varis. Motiu pel qual varem baixar de la Grant Clot al 2-3 llarg i ja vem desistir d'anar a Moulins. Les Galands de la dreta no rastre!!! ?????, però sí la de l'esquerra. Lerie justa però existen i molt de sol. Els sextos d'entrada tunel ben formats..però tb molt de sol desde mig matí. Cara nord perfecte ( varem fer Orgasme i Pjantasme), bastant picades!!! Totes les cascades del bosc, cara nord del darrera La grave ( sector Pilone) tot ben format i totxo. Varem escalar un 4+ a la dreta pilone molt bonica.

RJUKAN. Noruega. Gener 2010.

2010-02-12T03:59:00.000-08:00

Una mica tard, però aquí teniu unes imatges de Rjukan. Poblet a unes 180 km d'Oslo. Hem anat aquest nadal a picar una mica aprofitant els preus Rynair. Tot i les poques hores de llum el fred intens feia que amb 6-7 horetes a l'intempèrie ja n'hi hagues prou. En general tot ben format, pel que ens va dir algun "lócal", estava millor del normal, com si fos el febrer.... Bastanta gent a les zones populars..però hi havia gel per a tothom!!!!..... i ara suposo que milloor encara!!!

Peña Forato. Leandro Arbeola. 25 de març de 2009.

2009-03-31T03:52:00.000-07:00

Si la setmana anterior no en teniem prou, aquest cop l'Oscar ens enganya al Lluc i a mí per anar a Peña Forato. Peña que??? ...si, el lluc i jo varem dir el mateix. Sempre és una alegria coneixer llocs nous al Piri. Durant l'aproximació ja vem veure que això és un paredote.... que si pujarem per aquí, que mira quina línia hi ha per allà.... Total que el dia següent a peu de l'entrada directa ens varem fer cacona...i varem entrar pel lloc clàssic...i ja ens va donar la seva feina la via!!!! ...però que no deia D+ el llibre???....Total una activitat alpiniística on resistència i habilitat per montar reunions són bens preuats.
Per una bona ressenya aneu al blog de l'Oscar,hi trobareu els numeros i indicacions que necessiteu.

2º Mur Gavarnie. Via dels especialistes V/5. 20 de març 2009.

2009-03-31T03:15:00.000-07:00

Dos dies després de la Teixonera al Cadí.. tornem-hi!!!..i aquest cop a gavarnie. Però no fa massa calor??...mmmm. Bé ens hi acostem i a veure que tal.
...efectivament...caloreta...doncs a escalar més amunt!!!Així va sorgir la idea d'anar a fer els tres murs... Però en el dia??? ..això ho deixem pels lolos..naltros anem a disfrutar d'un bon bivac sota l'Aloïs.
Vem pujar el més ràpid possible per Freezante, després escalem el segon mur per mitològicos...i ens trobem un parell que baixen d'Aloïs ...... hem esmorzat a peu de via i hem baixat!! que sembla una dutxa allò d'allà adalt!!!!!
.... per a naltros això es com un gerro d'aigua freda!!!mai millor dit!!! Tot i això anem a bivaquejar al superbivac d'Aloïs , a veure si demà no raja tant...
La resposta ja es veu a venir...rajava igual...amb algun souvenir en forma de pedra o gel de tant en tant...és a dir, cap avall!!!!! i ja que estem fem alguna vieta del segon mur!!!...de l'úniques que estava seca era aquesta. La via dels especialistes. Que sense ser un viote....he de dir que té un parell de llargs ( 3 i 4)amb unes seccions a 90º que no ho semblen desde peu de via!!!!!
Per rapelar vem baixar pels rappels equipats i algun d'abalakovs de la Mitológicos.
Per cert quina és la nostra sorpresa quan baixem del primer mur el dia següent....els nostres pals enterrats per un megadesprendiment de la columna de giachio!!!...ràpid, ràpid pirem d'aquí!!!

P.D: vem veure un que es va cascar en solitari, i suposo que en solo, primer mur, segon mur..i la Ravier de la torre de marboré!!! ens van dir que era de Barna...

CADÍ. Via Teixonera. 17 març 2009.

2009-03-31T02:26:00.000-07:00

Aquest març està essent intens pel que fa activitat alpinística... aquesta és la primera, i encara que ja fa uns dies, amb aquest bon hivern-primavera que portem..segur que encara es pot fer.
Va ser una bona sortida de grup( dos cordades lluc-Laia i Xavi-Albert), i encara que era dia primaveral total a la goulottes es mantenia tot sec i fresc. Perfecte, no queien pedres....i deuria ser una sort ,pq al llarg de tota la via es veien les restes dels bombardejos sobre les pentes de neu en dies anteriors!!!!
En tot cas una via esplèndida de 350 m ...on tots els llargs s'han d'escalar i tenen quelcom....sincerament no semblava que escalessim al Cadí!!! Ens varem liar una mica al llarg clau (llarg 5 o 6), depenent si empalmem el flanqueig a esquerres del llarg anterior. En el llarg clau, entrar per xemenia de dreta i flanquejar a esquerres una mica abans de que la xemenia es posi vertical. Anem a buscar la canal evident a esquerra....quan no sabem com passar i en prou feines podem treure el cap per veure que hi ha a l'altre banda....Ostres!!! pitó salvador!!!!! ...però si voleu una bona ressenya aneu al blog de l'Oscar que és qui ens va donar el xivatasso!!!
Naltros vem tardar unes 8.30 h per la via, sense presses però sense pauses. Per baixar...caminant per la feixa a esquerres que et porta a la canal Estana. Rapell de 25 m al final.

Canal de l'Àliga ( SERRA DEL CADÍ)

2009-03-11T08:04:00.000-07:00

Aquest diumenge 8 de març varem anar la canal de l'Àliga ( Serra del Cadí) el Pol Ribe, la "fiera"i jo....tot i que la "fiera" es va quedar a Estana, que ja va fer prou en portar-nos fins allà.

Va ser un dia primaveral total, durant la nit en prou feines va glaçar...i durant els dia força caloreta.

Aprox: Traça oberta fins a peu de canal Estana i sobre acumulació de neu pols-primavera fins a peu de via ( neu fins a la cintura).

Via: Canal en excelents condicions...fins i tot masa. Neu força dura de dalt abaix. Primer ressalt quasi inexistent ( 4 m de piolet tracció). Segon ressalt 10-15 m com a molt, gel i neu dura, tot en piolet tracció. Tercer resalt? com a molt a la sortida es posa a 60-65 durnat 10 m en neu porexpan i poca cosa més. Un cop al petit collet sota el cim pujem per la vessant Nord-Est, Est en pendents de 50º com a molt fins al cim.

Descens : Dos opcions, tornar fins al collet hi baixar per la feixa que porta a la canal Estana, Rapel de 25 m al final d'aquesta. Atenció amb alguna placa de vent o sobre acumulació de neu al feixa que porta a la canal i en la canal pròpia( és l'opció que varem fer naltros). Segona opció, desde cim carenejar direcció oest fins canal Cristall.

Voie du solo a GAVARNIE.

2009-02-26T01:13:00.000-08:00

El diumenge 23 de febrer vaig escalar la Voie du Solo amb en Xavi i en Jose. El circ està esplèndid i totes les cascades gaudeixen de bones condicions, excepte Overdose que va escopint gel de tant en tant.
Per escalar aquesta via varem matinar força i varem escalar el primer mur per una de les vies "fàcils" de l'esquerra. Fàcils entre cometes, ja que voliem fer Alpes Juliens...però un cop arribats a peu de cascada i amb un primer mur ja a l'esquena, varem optar per la segona opció que semblava més fàcil i ràpida.

Per la via, a tenir en comte que es fa en tres llargs i no amb 2 com marca la ressenya del llibre del quintana. El primer de 55 m i fas reunió al mig del planxote de gel amb cargols (llarg clau). Els segon d'uns 25/30 m de flanqueig a dreta. Reunió còmode sobre un spit i dos pitons. El tercer llarg i últim de 50m i més tipus goulotte. Reunió sobre cargols.
Descens. Per prudència varem fer tres ràpels (potser amb dos de 60m s'arriba). Primer sobre abalakovs fins la segona reunió spit i pitons. Segon rapel curt fins a sota un petit sostre tapat per xurros de gel. Spit i un pitó de reforç. D'aquí ràpel a peu de via.
...la graduació...suposo que 4+.

PUIGMAL DE LLO. 25 de gener de 2009

2009-01-26T08:10:00.000-08:00

El diumenge 25 de gener, el Jesús i jo, varem pujar al Puigmal de LLo per la vall de Llo. Dia esplèndid....qui ho diria que el dia abans, estar aquí, deuria ser un infern de vent i neu!!!!
Aprox: La pista està més o menys oberta fins després de les gorges del Segre ( no feu cas de cartell al inici que diu pista tancada), just en un pont on la pista canvia de vessant (1640 m). Des d’aquí ja ens podem calçar els esquís o posar cadenes i pujar amunt...però aquí hem vingut a esquiar!!!

L’ascens el fem pels boscos de Llo (vessant est) fins arribar a l’ample carena que ens porta fins al cim. Ascensió fàcil, suau....i totalment sols!!!

El descens ja és una altra cosa, la neu es dura i crosta...però sembla que aquesta aguanta el nostre pas. Els cantells dels esquís no paren de gemegar amb aquest neu dura...i un va encadenant girs...desitjant que no es trenqui la neu crosta....
Atenció hi ha un error en el mapa ALPINA hivernal de Núria. En el descens pel clot del Segre recomanen, just abans de la zona boscosa, flanquejar a la dreta i baixar pel clot de font blanca. NOOO, ERROR!!!! Barranc amb bosc espès que es va encaixonant, tallat per dos petits talls de roca que ens fan descalçar els esquis. Llavors et retrobes amb al riu encaixonat del clot del Segre i has de remuntar per baixar pels pendents de l’esquerra.

Total, un merder. Millor baixar directament tota l’estona pel clot del Segre i un cop entres al bosc passar al vessant est, sempre un mica per sobre del riu. Aquesta opció està marcada a l’Alpina com l’opció més tècnica i complicada...?????

MALAVAL. del 2 al 5 de gener.

2009-01-08T02:13:00.000-08:00

Aquests dies abans de Reis, amb el David Graells hem escalat a la zona de Malaval amb condicions força acceptables. Amb acusada inversió tèrmica al fons de la vall, al matí, teniem uns -9 º però a les vies...la cosa era molt més agradable. En general no hi ha molta neu i aquesta és dura.

El dia 3 de gener vem fer Orgasme ( 4+, 280 m) bones condicions. Foto dreta.

També es veia força bé...però potser una mica més dura del normal Phantasme (5,200).

Dia 4 de gener ens varem posar a la Lerie ( 5+, 250) i vem fer el primer mur ( 3 llargs), com és cara sud, va començar a sortir el sol....i la dutxa era un bon espectacle!!! La prudència mana..i cap abaix!!!..A més, per darrera venien uns gavatxos bastant sobrats de totes dues coses ( d'escalada i d'actitud) que ja no feien molt amena l'escalada. Aquest dos van continuar pujant.....això de les condicions bones és, a vegades, tant subjectiu...

El dia 5 de gener ens disposavem a escalar supreme dimension a la zona del grand clot...però preparant material a peu de cotxe, veiem una cordada a peu de via!!!! Merda!!!! Com que això d'apretar la penya i menjar glaç de la cordada de dalt no ens va gaire...marxem a una altre banda i fem dues casacades més curtes que estant bé: Adrenaline rush i una altre del costat. Les dues de 4 i uns 90 m.

També dir que la zona cara nord de Les freaux i la Grave es veia tot format, molts cotxes per escalar a la zona del tunel, i a la Grand Clot esta casi a punt...però li falta un punt encara. De les Galands no hi ha ni rastre.

Cap de Raspes Roies. Dilluns 1 de desembre 2008.

2008-12-03T03:50:00.000-08:00

Dilluns, 11 h del matí....a punt d'estrenar la temporada amb una baixada de neu pols...pols!!!....bé, i alguna de neu dura al principi...però res!!! Com podeu veure la neu està a totes les cotes. De fet, tornant a casa hi havia neu fins a Escales...prop de Puente Montañana!!!

LA RAIE DES FESSES. Pic Sans Nom. Setmana santa 2007.

2008-03-12T09:25:00.000-07:00

La passada setmana santa vem fer aquesta via amb en Lluc, el Jordi i l'Isaac...tot i que l'Issac es va haver de retirar per no trobar-se bé.

APROX: Fins al refugi Cezanne es pot arribar en cotxe o haver de caminar desde abans d'Alifriode o fins i tot desde Les Claux. Tot depenen de si la carretera està oberta....

Desde el refu fins a peu de via, amb esquis....amb tres hores i picu ets a peu de via. I després baixar és un moment....sino és que hi ha neu crosta i estàs reventat com va ser el meu cas!!

VIA: La majoria de la via en neu tipus "porexpan" ideal per a progressar. El llarg clau és el del primer amb trams verticals i de protecció una mica precària. Després rampa per anar ensamblats. Finalment tram de goulotte de 4 o més llargs superencaixonats i molt estètics. Sobretot aneu al lloro amb el sol, temperatures altes i nevades recents...que això purga a muerte!!!! en serio!!

DESCENS: Ràpels fins a peu de via. Si es decidix fer cim...llavors es tracta d'una altra cosa; grande course amb bivac inclòs casi segur!!!

Desembre 2007. Esqui pels Ecrins i el Belledone.

2008-03-08T13:31:00.000-08:00

Vam pujar a Grenoble fanàtics per començar la temporada d'escalada en gel....però el tema no estava gens en condicions. En canvi, les darreres nevades ens van permetre disfrutar d'uns esquiades pel Belledone, Ecrins i voltants de Grenoble impagables!!!!

Couloir Davin ( Massis de Agneaux, Alps).

2008-03-05T14:12:00.000-08:00

La setmana santa 2007 passada vem portar a passejar els piolos pels Alps. Però també vem tenir temps per fer aquest esquiadeta....ufff!! El Lluc i el Jordi ( curtits durant tot l'hivern) ens van dur a un couloir amb un desnivell que desde el cotxe eren més de 1000 metres. Ens van destrossar... i no tots vem arribar fins dalt...però l'esquiada no ens la va treure ningú!!!!!

Corredor Nord del DRU. Abril 2007

2008-03-02T14:55:00.000-08:00

Per setmana santa del 2007 en Lluc, Jordi i jo,vem intentar fer el corredor nord del Dru...però la pèrdua d'un piolet i una inesperada tormenta després ens van fer retirar. Vem arribar fins al segon dels tres llargs de roca abans d'entrar al corredor del gel propiament dit.

Aprox: Desde l'estació superior baixar i travessar la base de l'aiguille Verte. Remontar fins a peu de corredor. Nosaltres no varem tenir problemes amb esquerdes i "rimaya". Però es veu que altres anys era bastant una odisea.

Via: Remontar 300m de 3/4 en gel i després amb mixte fàcil fins a peu del llargs de roca. Uns passos de mixte difícil amb tendència una mica a la dreta porten a una R. D'aqui A1 quasi tot equipat. Sortida del llarg en mixte (V). Segon llarg tendència dreta. Primer IV en mixte, després A1 semiequipat i sortida final en diagonal dreta en mixte difícil V.

Descens: Per la mateixa via amb pitons i abalakovs. Després baixar a Montenvers. Per baixar a Montenvers s'ha de trobar el pas a la glacera seguint la traça dels esquiadors.

Via CECHINEL-NOMINÉ, sortida BOIVIN-VALLENÇANT. Pilar d'Angle.

2008-02-18T13:38:00.001-08:00

El passat pont de novembre del 2007 vem fer aquesta via el Jordi Vila i jo. Les condicions de via i aprox eren molt bones, excepte la rampa de sortida i algun de tram del'aresta de Peuterey. Els temps que us comentaré preneu-los com a molt orientatius, ja que en l'aprox no ens emfonsaven res.Tot i això ens va costar molt passar la rimaya. Una piada d'uns dies abans deia 3h fins peu de desde el refu i naltros varem tardar-ne 6!!!

La via i l'entorn...espectacular. Grande, grande course!!! Aneu-hi en bones condicions físiques.. jo anava una mica tocat..i al cim era una ànima en pena!!!

APROX: Desde A. de Midi al refugi de la Fourche 3 hores...però amb condicions de neu dura inmillorables!!!
Desde el refu vem fer una rapel de 60 m i després vem desgrimpar la rimaya. Tot seguit anar cap al coll Moore. D'aquí dos ràpels ( baixant una mica a pel canto de brenva a la banda esquerra), una desgrimpada i un últim ràpel fins als glaciar de brenva. Aquests ràpels estàn( de cara la pendent) més al dreta dels que marca a la guia d'en Damilano. Un cop aquí sota...ràpid a buscar el peu de via, que per aquí cau de tot. Tot i que ràpid és un dir... creuar la rimaya va ser com resoldre un trencaclosques i l'únic pas factible era per la dreta i després flanquejar fins a peu de via. És a dir, el tema bastant exposat. Horari?? una piada deia 3h... naltros en vem tardar 6 hores.

VIA: El primer terç per una línia de neu dura perfecte per progressar. El llarg clau amb neu dura i un tram relativamemt curt a 90 graus es feia en lliure, però a la roca es veient els pitons del V+ A1 per quan no hi ha aquesta sort.
Segueixes un llarg més i travesses a la dreta per roca IV+ per anar a les pentes de gel-neu centrals. Amb tendència a la dreta anar a sota la sortida Boivin-Vallençant i amb dos-tres llargs de goulotte amb trams a 85 graus et plantes a les pentes superiors. Vorejes el serac per l'esquerra i fins dalt!!! Nosaltres vem trobar bona part de les pentes amb gel sense neu....i va ser un destrossa bessons interminable!!! Per la via vem tardar unes 9 hores per als seus 900 metres.

DESCENS: Això de descens és un dir. Has de pujar per l'aresta Peuterey fins al Montblanc. Uns 600 m de desnivell per una aresta...que sense ser difícil no pots baixar la atenció, ja que una patinada i no ho expliques. Aquí es quan els meus mals i el cansament em van passar factura. Fina passades les 9 del vespres no vem fer cim. D'aquí voliem tornar per la ruta dels quatre mils ....però prou feina vem tenir en baixar per la normal a dormir al nou Vallot!! El dia següent baixada inacable fins al poble de les Houches, ja que el tren no funcionava.